Escena 4
17/06/2020
Control en la parella
El Pol i la Txell es van conèixer a primer de carrera i van començar a ser parella poc després.
Ara porten junts quasi dos anys i per a tots dos és la relació més llarga que han tingut mai.
Fa uns dies havien quedat per sortir amb els companys de classe; quan la Txell es vestia, el Pol li ha dit, amb un clar to de desaprovació:
- Pol: De debò que et posaràs aquest vestit?
- Txell: Què té de dolent?
- Pol: No, de dolent el vestit no en té res, si és la mar de maco. Però, si et sóc sincer, no et queda gens bé. A mi em faria vergonya sortir al carrer vestida així. És que, francament... No és perquè ensenyis les cames, és que se't veuen lletges. Sembles un càntir.
No és la primera vegada que el Pol fa aquest tipus de comentaris a la seva parella: a vegades és sobre la roba, a vegades sobre que va massa maquillada… La Txell al principi se’n reia i feia igualment el que li donava la gana, però ara sembla que no pot posar-se aquest vestit concret sense preocupar-se per com se li veuen les cames.
Curiosament, el Pol sol dir aquestes coses quan han quedat amb el grup de classe (que són tot nois) o quan la Txell surt amb les amigues de l’institut (i ell no participa dels plans), però no ho fa tant —per exemple— quan surten els dos sols a sopar.
Avui, quan la Txell s’anava a vestir i ha vist el vestit a l’armari s’ha sentit terriblement malament, li han entrat ganes de plorar i l’ha llençat a la brossa.
Les emocions que li genera aquesta conducta a la Txell tenen a veure amb la vergonya, el malestar, el dubte, l'ambivalència, etc., i tenen una afectació directa en la seva autoestima, que limiten a la vegada la seva autonomia personal.
Què està passant?
Violència masclista. Els comentaris negatius que el Pol li fa a la Txell no només són una expressió de la seva opinió: tenen com a conseqüència un dany en l'autoestima de la Txell i, a més a més, s'adrecen a modificar la manera com es vesteix, es maquilla o es comporta. Per tant, actuen com a mecanismes de control que limiten el que la Txell fa o deixa de fer, especialment quan estan en contextos socials.
El control cap a la parella és una forma de violència masclista que a vegades pren formes subtils (com en aquesta escena) i d'altres és més explícita. Sigui com sigui, és intolerable.
En el context espanyol, sabem que a 1 de cada 5 noies universitàries la seva parella l’ha intentat controlar o aïllar (“La juventud universitaria ante la igualdad y la violencia de género”, Ministerio de Salud, Servicios Sociales e Igualdad, 2012).
La forma com es generen dinàmiques de control o d’aïllament en una relació de parella són diverses i sovint estan tan normalitzades que costen d’identificar:
- que un noi controli si la seva parella està en línia al whatsapp o fins quina hora ho ha estat;
- que s’enfadi si ella no l’avisa amb prou antelació quan queda amb les amigues;
- que ell parli constantment malament de les amigues d’ella i la intenti convèncer que no l’aprecien realment;
- que ell s’enfadi si ella queda a soles amb algun amic, si hi parla, etc.
Tots aquests exemples són formes de violència masclista de tipus psicològic. En un cas com aquest potser la Txell no creu que necessiti ajuda, però aquestes situacions solen anar a més amb el temps (comentaris ofensius, insults, prohibicions directes, etc.).
Què fem a la universitat?
La Txell pot adreçar-se a la persona de referència del seu centre docent.
Materials elaborats en col·laboració amb l'Associació Conexus.
Comparteix: