Escena 3
Estudiant d’Erasmus que acaba d’arribar a la facultat.
La Juliette és una estudiant d'Erasmus que acaba d'arribar a la facultat.
En una de les assignatures s’ha demanat a la classe que formessin grups de treball i el Juan s’ha ofert per fer grup amb ella.
S’han donat els telèfon per coordinar-se per whatsapp i el Juan li ha comentat diverses vegades que si necessitava alguna cosa podia escriure-li, pel que fos.
D’entrada, la Juliette ha tingut la sensació que era "supersimpàtic" amb ella. Des d’aleshores, han estat parlant pel grup de whatsapp sobre el treball, però a més a més el Juan també li ha dit més coses: li ha fet bromes sobre el fet de ser francesa, li ha dit que si vol li pot ensenyar llocs "guais" de Barcelona i l’ha convidada diverses vegades a sortir de festa amb ell i els seus amics.
La Juliette de moment no s’ha apuntat a cap dels plans que ell li ha proposat, però sempre ha dit que no d’una manera molt amable. Durant el cap de setmana, el Juan li va escriure diverses vegades, li feia bromes i hi insistia quan ella no contestava. Després, la va estar trucant insistentment durant la matinada del dissabte. El diumenge es va disculpar dient que havia sigut el Carles —un altre company de classe— el qui li trucava, que li havia agafat el telèfon i que els dos estaven una mica borratxos. Li ha tornat a proposar anar a fer una birra i la Juliette ha dit que no li anava bé. El Juan va continuar parlant-hi, però la Juliette ha deixat de contestar els missatges.
El dilluns no ha anat a classe i el Juan ho ha comentat amb el seu amic, el Carles.
- "I saps si avui no ha vingut, o s'ha saltat només aquesta classe?" - pregunta el Carles.
- “No ho sé, tio. Creus que està ratllada? Vull dir, li vaig trucar dissabte, però tampoc és per ratllar-se, no?” —li respon el Juan.
- Carles: Ves a saber; però amb les miradetes que feia el primer dia a mi em semblava obvi que aquesta tia volia tema.
- Juan: Ja, a més, va ser ella qui em va donar el telèfon el primer dia!
- "Potser és una moguda de les franceses, que sempre semblen unes guarres, però que després són unes fredes" —conclou el Carles.
Tot i que no tinguem la perspectiva d’ella en el relat, podem suposar que possiblement s’estigui sentint intimidada i insegura, especialment perquè el fet de ser una estudiant d’Erasmus vinguda de fora la posa en una doble posició de vulnerabilitat: el Juan està en posició de poder.
Pot ser que fins i tot senti culpa per haver-li donat el telèfon, per haver mantingut converses amb ell o per no haver dit que no a les propostes del Juan d’una manera més contundent.
Què està passant?
La insistència del Juan amb els missatges, tot i la repetida negativa de la Juliette, és una forma d’assetjament. No obstant això, és una forma d’assetjament que moltes vegades està normalitzada i invisibilitzada.
Sota el mite de la conquesta i d’idees tipus “qui cerca, troba”, conductes com les del Juan rarament són vistes com a problemàtiques o són sancionades per les persones del seu entorn. Però aquesta insistència del Juan té unes conseqüències clares sobre la Juliette: la incomoditat que ha generat ha acabat fent que deixi d’anar a classe per no haver-se de trobar amb ell.
Cal remarcar que no és responsabilitat de les persones assetjades el frenar l’actitud o la conducta d’assetjament: l’únic responsable del que el Juan fa és ell mateix.
Això no ho té clar tothom i, com veiem, el Carles, l'amic del Juan, minimitza la responsabilitat del que ell ha fet i participa a construir un relat que culpabilitza la Juliette d'aquesta atenció que rep i que no volia: per "les seves mirades", per donar el seu telèfon, etc.
Què fem a la universitat?
És essencial que en situacions com aquestes, aquelles persones que són a l'exterior, testimonis directes o indirectes de l'assetjament, puguin tenir una visió nítida de què passa i facilitin la responsabilització de la persona agressora en lloc d'establir-hi una complicitat. Fins i tot, per més que la Juliette donés el telèfon o fes les mirades que hagués fet al Juan perquè sentia interès per ell, qualsevol persona té dret a canviar d'opinió i continuar insistint a una persona que constantment s'està negant a quedar amb tu és assetjar-la.
La Juliette pot posar-se en contacte amb la persona referent (responsable d'igualtat) del seu centre docent.
Materials elaborats en col·laboració amb l'Associació Conexus.
Comparteix: