Escena 5

Conversa sobre noies d'un grup de nois.

Avui l’Alejandro, el Quim, el Jaume i el Pau prenien una cervesa al bar de la facultat després de classe.

El grup ha començat a interrogar l'Alejandro sobre si li agrada o no la Paula.:

  • "Va, tio, si estàs tota l'estona anant-li al darrere: que si un somriure cap aquí, que si vinga fer-li gracietes! Però us heu embolicat o no?!"
  • "Que no de debò. Joder, que no m'agrada la Paula, que em cau bé, però que no és el meu tipus de noia. O sigui, és que a mi les ties sense tetes no m'agraden. Em sembla molt més guapa la Mar, o la Gala. " - Contesta l'Alejandro.
  • "Què dius! La Gala té tetes però és tope de fea. Com et pot agradar? La Paula almenys és superguapa de cara. Jo si hagués d'escollir, sóc més de team-Paula que de team-Gala" —contesta el Quim.
  • "Jo estic d'acord amb el Quim. Ostres, però a veure... Hi ha alguns criteris que són universals sobre si una tia està bona o no. Podeu no estar d'acord amb alguna cosa: però la Paula està sí o sí més bona, no?" —afegeix el Jaume.
  • "Sí, sí, en això estem tots d'acord menys l'Alejandro. Però és perquè li fa vergonya dir-nos que està enamorat" —diu el Pau.
  • Alejandro: Que no joder. Pareu de punxar-me. Voleu que siguem democràtics i ho votem?

Ha començat com una broma, però al cap d’una estona han tret fulls i bolis i han començat a fer una llista de les noies de la uni que els semblaven més guapes.

Cadascun ha marcat quin era el seu top 5 i després han fet la mitjana de quina puntuació ha tret cada una.

Han compartit el resultat en el grup de whatsapp de col·legues de la uni, en el qual només hi ha els nois. La resta de companys que ho han rebut han continuat comentant la jugada.

  • "Com s'assabentin les ties que hem fet això, igual ens maten" —apunta l'Alejandro al final."
  • "Tu el que no vols és que se n'assabenti la Paula" —riu el Quim
  • Alejandro: Jo crec que hauríem de passar a net el rànquing i penjar-lo al passadís. Segur que a la Mar li agrada saber que ha guanyat.

En aquesta escena hi ha moltes coses que estan malament. Preguntar-li a un amic si li agrada una noia i comentar el tema en grup no hauria de tenir res de dolent, si no es fes des d’una posició de menystenir les dones. No obstant això, la conversa ha escalat fins a una cosa que va més enllà de saber si a l’Alejandro li agrada la Paula o no: avaluar i puntuar les companyes de classe segons l’aspecte físic com si fossin un objecte i no com a persones és objectivitzar-les i sexualitzar-les.  

icona-bombeta.pngQuè està passant?

Assetjament. és un fet que atempta contra la seva dignitat i converteix l'entorn universitari en un context intimidatori, hostil, degradant, humiliant i ofensiu per a les dones.

L'objectivització de les dones és un problema que en el nostre context social és present en pràcticament tots els àmbits, ja que el supòsit que les dones han d'aspirar sempre a un ideal de bellesa concret i que els homes poden estar permanentment avaluant-les, jutjant-les i emetent-ne veredictes és una situació que està totalment normalitzada. És una forma de violència simbòlica, perquè les dones no existeixen ni perquè les mirin ni per satisfer la mirada masculina.

Conductes com les d'aquest grup d'amics són expressions directes de la desigualtat entre homes i dones, així com un element que facilita i permet un context de violències més greus.


Materials elaborats en col·laboració amb l'Associació Conexus.