Escena 2
17/06/2020
Noia que surt a la pissarra.
Un professor demana que algun estudiant surti a resoldre l'exercici que ha posat de deures a la pissarra.
La Marta aixeca ràpidament la mà: està convençuda que ha resolt el problema de manera correcta.
El professor la mira fixament durant uns segons i finalment diu amb mig somriure:
- “Ostres, que atrevida! Endavant.”
- Mentre la Marta escriu a la pissarra, el professor mira a la resta de la classe i pregunta: "Creieu que ho haurà fet bé, la noia?" —alguns estudiants riuen. "Si dedica la meitat del temps a l'assignatura del que esmerça a maquillar-se, segur que aprova l'examen."
La Marta no sap què fer o què respondre, si girar-se, si dir alguna cosa, si no… De cop, la seguretat sobre si havia fet bé o no l’exercici s’ha dissipat completament. Escoltar els riures de la resta de companys i el xiuxiueig que hi ha de fons l’ha fet sentir avergonyida i enfadada.
Ha acabat d’escriure la resposta sense dir ni fer res i ha anat de seguida cap a la cadira amb el cap cot. No té clar si al final el que hi havia a la pissarra tenia sentit o no, ja que la resta de la classe no ha sigut capaç de prestar atenció al que estava passant al seu voltant.
La Marta no pot contestar al comentari del professor com potser ho hauria pogut fer si vingués d’un company de classe. La falta de visibilitat i representació femenina en diferents sectors professionals i tecnològics té conseqüències directes sobre la construcció social d’allò que les dones “poden fer”, però també sobre la percepció que tenen les nenes, noies i dones sobre les pròpies capacitats i possibilitats a títol individual. Això afecta i modula també els gustos i les preferències pel que fa a la carrera professional.
No és casual que la UPC tingui un estudiantat principalment masculí; però això no té a veure amb les diferències sexuals o biològiques, sinó amb els aprenentatges que hem fet al voltant del gènere.
Els comentaris d'aquest professor ajuden a crear un ambient intimidatori, desagradable, hostil i humiliant per a la Marta, però també cap a qualsevol companya que hagi pogut presenciar l'escena.
L'assetjament cap a una dona per part d'una persona en una posició de poder no només té conseqüències cap a la persona assetjada, sinó que aquest ambient intimidatori també té efectes negatius cap a la resta de dones de la Universitat.
Què està passant?
Assetjament per raó de sexe. Els comentaris fets sobre una estudiant, primer menystenint-la o qüestionant la i després criticant-ne l'aparença, estan clarament motivats pel fet que l'estudiant és una dona.
Assetjament vertical. El fet que sigui un professor qui els fa i que busqui la complicitat dels altres estudiants homes és doblement greu, ja que aquest té una posició de poder respecte a la Marta.
Què fem a la universitat?
Davant d'aquest tipus de conductes, l'estudiant afectada pot posar-se en contacte amb la persona referent d'igualtat del seu centre docent (responsable d’igualtat).
Perquè la conducta del professor sigui finalment llegida com a assetjament ambiental, es requereix el principi d’insistència i repetició, és a dir, que no sigui la primera vegada que passa. No obstant això, quan una persona fa comentaris d'aquest estil buscant la complicitat de la resta d'homes de l'aula, és probable que ho torni a fer, si és que no ho ha fet ja abans. Probablement, el professor té aquestes actituds perquè no considera els comentaris com a degradants o intimidatoris, però ho són. És un tipus d'actitud que no es pot permetre ningú dins del context de la UPC.
Materials elaborats en col·laboració amb l'Associació Conexus.
Comparteix: