Escena 8
17/06/2020
Noia que s'incorpora a treballar.
La Laia fa poc que es va incorporar com a tècnica d’administració dins de la plantilla de la UPC.
Els seus companys i companyes de feina li van semblar tots amables i propers, i la van ajudar a situar-se a la feina. D’entre tots, potser amb qui menys havia creuat cap paraula era amb el Mario, que, curiosament, s'asseu just a l’escriptori del costat.
El primer divendres que va treballar va ser la primera vegada que van parlar, ja que s’havien quedat sols al despatx perquè eren els únics a qui tocava treballar.
- Ell, després de saludar-la, va mirar-la i li va dir: "Crec que t'assembles molt a algú, però no acabo de caure a qui. A alguna actriu, però no em ve al cap."
- La Laia va riure i li va dir que no li ho solien dir.
- "Crec que és per la cua alta que portes", va concloure ell.
- Realment no van acabar d'entaular conversa més enllà d'això i no van tornar a interactuar fins al final del dia, quan el Mario li va cridar l'atenció. “Ei, crec que ja hi he caigut. Mira, t’assembles a aquesta”.
La Laia es va quedar de pedra quan va fixar la mirada a la pantalla: el Mario tenia posat un vídeo on sortien dues persones mantenint relacions sexuals, una de les quals era una dona que, efectivament, portava una cua alta. Era una escena d’una pàgina porno. No va saber ni què contestar i, més enllà de murmurar una cosa com ara “ah, vaja”, no va dir res més.
Per sort, aviat seria l’hora de plegar i la Laia va marxar de pressa de la feina. Tot i que s’havia sentit molt incòmoda i trobava que el que havia fet el Mario era terriblement indignant, durant el cap de setmana va pensar que potser era millor treure importància a tot plegat.
No se’n va tornar a preocupar fins al cap de dues setmanes, que tornaven a coincidir sols en el torn. D’entrada, la tarda va transcórrer amb total normalitat i, de fet, pràcticament no van creuar paraula, però en acostar-se el moment de plegar, quan la Laia es va voler adreçar al Mario per preguntar com portava la feina i si li quedava gaire, va veure que tornava a tenir un vídeo de la mateixa noia reproduint-se a l’ordinador.
El Mario no la mirava a ella i no li va dir res, tenia la mirada fixa al vídeo, però la Laia es va adonar que la pantalla no estava en la posició que la tenia normalment: li va donar la sensació que l’havia girat amb la intenció que ella veiés el que estava mirant.
Què està passant?
Assetjament sexual. Una situació com aquesta, òbviament incomoda, intimida i angoixa la Laia, que s’ha sentit descol·locada i violentada pel fet, especialment perquè ha anat acompanyat d’aquest comentari sobre que ella i la dona que apareix al vídeo s'assemblen. El context fa que obligatòriament l’entorn es torni hostil, molest i intimidatori.
Potser no és una conducta física ni verbal cap a la Laia, però està exposant la seva companya a continguts sexuals que ella no ha demanat veure. Hi ha diferents elements que criden l’atenció: s’acaben de conèixer i no tenen res que s'assembli a una relació de confiança, cosa que fa que en cap cas no hi hagi ambivalència sobre la intenció del Mario de fer-la sentir incòmoda en la primera interacció.
D’altra banda, les dues vegades ell ha exposat els vídeos de contingut sexual a la seva companya ha esperat a fer-ho quan tots dos estaven sols a l’espai de treball, fet que demostra que ell s’adona que és una conducta totalment inapropiada.
Assetjament horitzontal. L'acció s'ha produït entre dos membres del PAS de la universitat.
Què fem a la universitat?
Davant d’un fet com aquest, la Laia es pot adreçar a la persona de referència UPC del protocol per a l’abordatge de l'assetjament sexual i/o per raó de sexe, identitat o expressió de gènere en l’àmbit de la feina, per rebre assessorament i consell.
La conducta del Mario no és en cap cas acceptable i no es pot tolerar, ni en el context universitari ni en cap espai de la nostra societat.
Materials elaborats en col·laboració amb l'Associació Conexus.
Comparteix: