Escena 2
02/07/2020
Discriminació directa i vertical.
L’Enric és un estudiant del grau en Enginyeria Biomèdica.
Mentre feia el grau ha realitzat el trànsit —transitar d’un gènere a un altre— i s’ha sentit molt acompanyat per tots els companys i companyes.
Al final d’un seminari, un professor passa llista i, en el moment d’anomenar l’Enric, fa servir el seu nom legal, és a dir, el nom que utilitzava abans de fer el trànsit.
L’Enric, tímidament, aixeca la mà i diu:
- Enric: Perdona, crec que ha estat un error. El meu nom és Enric.
- Professor: Ah, sí? Enric? A la llista apareix Laura. Que estrany... De totes maneres, tant se val. Laura, ets tu, oi?
- Enric: Perdona, però com t’he dit, el meu nom és Enric.
- Professor: Bueno, Enric, Laura, que més dona, només és un nom. Què hi diu, en el teu dni?
En aquell moment, intervé una companya i indica que l’actitud del professor és intolerable. Més tard, quan se sent més tranquil, l’Enric es dirigeix a secretaria per explicar el què ha passat a la classe, amb l’intenció de queixar-se i que l’orientin.
A secretaria després d’haver d’explicar la situació a tres persones diferents i davant de companys/es que estan esperant a ser atesos/es, no li fan gaire cas, li indiquen que potser n’ha fet un gra massa i que el professor segur que no ho ha fet amb mala intenció.
Les persones trans són especialment vulnerables a rebre violències i discriminacions en el context universitari i una de les formes de discriminació més freqüents és el no reconeixement del gènere sentit.
Tot i que no sabem la intencionalitat del professor, ja que aquesta situació es pot donar per desconeixement de la normativa existent en relació al nom sentit o per LGBTIfòbia, cal tenir en compte que la Llei 11/2014 a l’article 23, assegura que les persones trans han de poder accedir a la universitat amb el nom i el gènere amb el qual s’identifiquen i garantir la confidencialitat de les seves dades.
Què passa?
Discriminació directa i vertical. Tot i que no coneixem la intencionalitat, ni el motiu del professor, podem veure que hi ha una posició de poder d'aquest que utilitza per tractar a l'alumne de forma desfavorable i humiliant i que fa que aquest pugui percebre la classe com un espai hostil i insegur..
Victimització secundària. Quan l'Enric demana ajuda a secretària i no obté informació ni recolzament. En aquesta situació, les persones professionals que haurien d’acompanyar a l’Enric i informar d’on s’ha de dirigir, per falta de coneixement, fan que aquesta situació sigui més victimitzant, ja que s’ha d’exposar davant de diferents persones, no rep cap mostra d’acompanyament, ni el comprenen i no és informat sobre els seus drets i les possibilitats d’actuació.
Cal que el personal de la universitat estigui sensibilitzat i conegui els recursos existents, ja que l’Enric pot adreçarse a la persona de referència en igualtat del seu centre docent (responsable d'igualtat) i demanar que s’analitzin les situacions que s'han donat.
Què fem a la Universitat?
La UPC, mitjançant el Procediment canvi de nom persones trans de la comunitat UPC, es dota de l’instrument per faciliar i regular els requisits necessaris per normalitzar la casuística de les persones de la comunitat transgènere de la UPC
L’Enric pot posar-se en contacte amb la persona referent (responsable d'igualtat) del seu centre docent per rebre assessorament i suport (en aquest cas concret, analitzar l’activació del protocol per a l’abordatge de l’assetjament o altres accions), i/o amb l’oficina d’Igualtat de la UPC per informar-se sobre el procediment de canvi de nom (comú i/o legal).
Per tant, en aquesta situació cal tenir en compte que no només l’Enric té dret a utilitzar el seu nom sentit, tot i que no l’ha modificat al Registre Civil, sinó que la Universitat ha de garantir que els professionals s’encarreguin de respectar aquest dret.
Materials elaborats en col·laboració amb l'Associació Conexus.
Comparteix: