Escena 1
02/07/2020
Assetjament sexual i per orientació sexual.
La Paula i la Berta són estudiants del grau en Estudis d’Arquitectura. Es van conèixer a la Universitat i fa dos anys que surten juntes.
De vegades esmorzen juntes a la cafeteria de l’escola i així tenen una estona per estar juntes.
Un dels matins que estan esmorzant, veuen que a la cafeteria hi ha en Carles, un noi que coincideix amb elles en algunes classes.
A la Paula no li cau bé perquè diu que, en més d’una ocasió, quan està amb el seu grup d’amics li ha preguntat com són les relacions sexuals entre lesbianes i ha fet comentaris sobre pornografia lèsbica davant d’ella.
En Carles, s’acosta a elles per iniciar conversa:
- Carles: Ei, noies! La cafeteria està plena i no sé on seure. Em puc unir a vosaltres?
- Berta: És clar! Hem vingut d’hora a buscar taula i tot i que és petita diuen que on hi caben dos, hi caben tres
- Carles: Això ho dius en tots els sentits? Em puc unir?
- Berta: A què et refereixes?
- Carles: Ja ho sabeu. Has dit que on hi caben dos, hi caben tres! Jo només dic que un no és de ferro, us veig aquí cada dia fent-vos petons i posant calent el personal i jo també m’hi vull unir!
- Paula: Ets un imbècil!
- Carles: Quina mala hòstia! Que tens la regla? O és què tens por d’adonar-te que no ets lesbiana si proves d’estar amb un tio?
La Paula s’aixeca de la taula, agafa les seves coses i marxa. En Carles fa cara de no entendre res i la Berta surt darrera d’ella. Des de llavors, la Paula se sent angoixada quan es troba amb en Carles i evita passar estones a soles amb la Berta en l’àmbit universitari.
Una situació com la de l’escena descrita ens indica que l’actitud d’en Carles és masclista i lesbòfoba. Per tant, aquest assetjament s’adreça a la Paula i la Berta perquè són lesbianes, però s’agreuja perquè són dones.
Un exemple d’aquest masclisme és el comentari que fa en Carles quan la Paula s’enfada: “Que tens la regla?” No obstant això, cal destacar que la sexualització de les dones lesbianes i la invisibilització del seu plaer són dos dels elements principals de la lesbofòbia i que apareixen en l’escena.
En definitiva, aquesta situació d’assetjament té conseqüències emocionals per a una de les persones assetjades i fa que la Universitat es torni un entorn intimidatori i hostil per a la Paula i la Berta, ja que no poden viure amb llibertat la seva orientació sexual.
Què passa?
Invisibilització de les lesbianes. En Carles dona per fet que les noies són lesbianes perquè no han estat amb un home i menysprea les relacions sexuals d’aquestes. Aquesta idea és comuna, ja que el plaer de les dones i el lesbianisme han estat tradicionalment invisibilitzats. El prejudici de que el lesbianisme es algo incomplet i amb carències es troba present en l'imaginari cultural, i això provoca que, a banda de que el Carles no respecti la intimitat de les noies, pensi que no són persones amb desitjos independents i que sempre han d’estar construïdes en relació a la masculinitat dominant i la heteronorma.
Sexualització de les dones lesbianes. Cal tenir en compte que, igual que passa en l’escena presentada a través de referències a la pornografia i el comentari “em puc unir?”, una gran part dels comentaris que reben les dones lesbianes es refereixen al sexe i la sexualitat. Aquesta idea és masclista, ja que evidencia que la sexualitat femenina ha estat tradicionalment invisibilitzada i que existeix la idea per a molts homes que les dones estan al servei sexual dels homes heterosexuals.
Assetjament sexual i per orientació sexual. Carles fa una sèrie de comentaris, que no volen que se'ls facin la Paula i la Berta ja que creen un entorn hostil i ofensiu per a elles.
Assetjament horitzontal. La situació es dona en un context universitari, on les tres persones són estudiants, és a dir, tenen la mateixa posició de poder.
Assetjament ambiental. Aquest entorn intimidatori es dona perquè tot i que les actituds d'en Carles poden ser considerades lleus, hi ha una repetició d’aquestes actituds, ja que no és la primera vegada que en Carles fa aquests comentaris.
Què fem a la Universitat?
La Universitat ha pres el compromís de crear un entorn segur i respectuós per a totes les persones, on es defensi la igualtat, i per fer-ho de manera efectiva cal escoltar i reflexionar i modificar actituds i conductes que durant molt temps havien estat normalitzades.
La conducta d’en Carles no és acceptable i no es pot tolerar. Davant d’un fet com aquest, la Paula i la Berta poden posar-se en contacte amb la persona referent (responsable d'igualtat) del seu centre docent.
Materials elaborats en col·laboració amb l'Associació Conexus.
Comparteix: