Escena 4
02/07/2020
Discriminació per error.
El Miquel és un noi que s'ha incorporat recentment com a investigador al departament de Matemàtiques.
Des de que va entrar al departament ha notat que els seus companys i companyes no han mostrat gaire interès en ell i no ha socialitzat gaire. És més, en algun moment ha tingut la sensació que aquests/es feien brometes i/o comentaris sobre ell.
Aquest fet, li ha creat angoixa i ha fet que no se senti del tot còmode en el Departament. Un dia, al arribar al departament el Miquel es troba amb un grup de companys que estaven opinant d’algunes companyes.
El Miquel s’acosta per intentar establir conversa:
- Miquel: Ei! Què tal nois? De què parleu?
- Javi: Aquí estem, que al Marc li va aparèixer l'altre dia la Joana al Tinder i estàvem comentant la sort
que tindria si aconsegueix quedar amb ella! - Daniel: Sort és poc! La Joana està boníssima! No saps el que et perds Miquel!
- Miquel: El què em perdo?
- Daniel (entre riures): Si, ja saps. No t'has d'amagar. Ja hem notat que perds oli però a nosaltres no
ens importa eh! Jo en tinc molts d'amics maricons!
En Miquel es queda molt parat davant d’aquesta frase, ell considera que sempre ha estat un noi una mica afeminat però és heterosexual i fa anys que té parella.
El fet de que l’hagin confós amb un noi homosexual no li fa mal, però sí que li fa sentir que les sensacions que havia tingut fins ara són fundades i que l’estan excloent en el departament.
El sistema sexe/gènere ha instaurat a l’imaginari cultural que a una persona del sexe masculí, se li assigna socialment el gènere masculí. En aquest sentit, existeix la idea de que aquesta persona s’ha d’identificar amb aquest gènere i que s’ha d’expressar cap a l’exterior amb un comportament, aparença, indumentària etc associada al gènere masculí. A més a més, aquesta persona ha de ser heterosexual. Aquest sistema, no només ha fet aquesta associació, sinó que a fet que aquests conceptes siguin confosos per a la majoria de persones.
A l’escena veiem que el Miquel rep discriminació per tenir comportaments o una aparença que trenca amb la masculinitat tradicional. Aquest fet el col·loca en una posició vulnerable a patir discriminació, però cal tenir en compte que aquests comportaments o aparença només defineixen l’expressió de gènere del Miquel. És a dir, les atribucions que fan els companys sobre l’orientació sexual són causats per l’expressió de gènere d’aquest però només defineix l’orientació sexual d’una persona l’atracció emocional, afectiva i sexual de la persona. Per tant, no només és una discriminació per error perquè el Miquel no és gai, sinó que ens trobem davant d’una associació errònia molt comú, ja que els companys de departament el discriminen per haver confós l’expressió de gènere amb l’orientació sexual.
Si el Miquel hagués estat homosexual, ens trobaríem davant d’una situació de plumofòbia. La plumofòbia és un concepte que defineix la discriminació que pateix un home per mostrar actituds i/o comportaments femenins. Si bé és un comportament que apareix en moltes ocasions dins de la comunitat gai, cal tenir en compte que la plumofòbia no té res a veure amb la homofòbia entre gais sino que és provocada pels conflictes que generen els rols de gènere.
No obstant això, l’escena descrita, on en Miquel rep discriminació sense pertànyer al col·lectiu, ens demostra que el sistema sexe/gènere interpel·la totes les persones i no només les persones LGBTI. En definitiva, aquesta situació incomoda en Miquel i fa que el Departament sigui un lloc hostil per a ell. Tot i que potser aquesta situació no activa cap protocol, es pot comunicar a l'oficina d'igualtat de la UPC per engegar alguna activitat o acció de sensibilització envers la diversitat afectiva sexual i de gènere a la facultat.
Què està passant?
Discriminació per error. El Miquel és objecte de discriminació com a conseqüència d’una apreciació errònia. No obstant, aquesta discriminació psicològica i d’exclusió si té una pauta d’insistència i repetició que podria ser classificada com a assetjament.
Assetjament horizontal. En e cas de donar-se una pauta d'insistència i repiticiò l'assetjament seria horitzontal, ja que enMiquel i els seus companys estan en la mateixa posició de poder dins del context universitari i, tot i ser erroni, es podria considerar assetjament per raó d'orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere, ja que en Miquel és objecte de discriminació per trencar l’expressió de gènere normativa.
Què fem a la universitat?
Davant d’un fet com aquest, en Miquel pot posar-se en contacte amb la persona referent (responsable d'igualtat) del seu centre docent. Ttot i que potser aquesta situació no activa cap protocol, es pot comunicar a l'oficina d'igualtat de la UPC per engegar alguna activitat o acció de sensibilització envers la diversitat afectiva sexual i de gènere a la facultat.
La Universitat ha pres el compromís de crear un entorn segur i respectuós per a totes les persones, on es defensi la igualtat, i per fer-ho de manera efectiva cal escoltar i reflexionar i modificar actituds i conductes que durant molt temps havien estat normalitzades.
Materials elaborats en col·laboració amb l'Associació Conexus.
Comparteix: