Discriminació, assetjament i violències LGBTIfòbiques
02/07/2020
Quan parlem d’LGTBIfòbia, parlem d’un terme que es refereix a les discriminacions, o la incitació a la violència, contra les persones per la seva identitat de gènere, expressió de gènere i orientació sexual.
Marc Normatiu
LGBTIfòbia en l’àmbit universitari
La Universitat ha de ser una comunitat lliure d’LGBTIfòbia i ha d'estar preparada per atendre aquesta diversitat. En aquest sentit, per evitar aquest tipus de problemàtiques, cal dissenyar estratègies de prevenció i intervenció que promoguin la diversitat afectiva sexual i de gènere.
És important tenir en compte que fins que la diversitat afectiva sexual i de gènere no sigui un fenomen normalitzat hi continuarà havent casos d’LGTBIfòbia. Per tant, l’LGBTIfòbia en l’àmbit universitari és una realitat i per resoldre aquesta problemàtica cal, d’una banda, sancionar totes les actituds i comportaments discriminatoris i, de l’altra, eliminar les pràctiques institucionals que reprodueixin discriminacions de manera indirecta, és a dir, que afavoreixin o invisibilitzin dinàmiques d’assetjament (Coll-Planas, 2018).
Aquesta LGBTIfòbia pot ser directa, quan hi ha una persona que intencionadament danya físicament o mentalment una altra, o indirecta, quan la violència passa desapercebuda per a la majoria de gent i no té intencionalitat. A més a més, aquesta pot adoptar diferents formes: violència física (pegar, empènyer, agredir..), violència psicològica (insultar, humiliar...), violència digital (ciberbullying, enviar fotografies o vídeos per internet, suplantar identitats…) i exclusió social (ignorar, excloure, no deixar participar…).
Les conseqüències d’aquestes violències poden variar segons la persona i la forma de violència. Les conseqüències més comunes són marques físiques, por, timidesa, estrès posttraumàtic, depressió, ansietat, ideació suïcida, canvis en la personalitat, disminució de l’autoestima, baix rendiment escolar i LGBTIfòbia interioritzada.
Assetjament
Consisteix en qualsevol comportament físic, verbal o no verbal, no consentit que té una persona o un grup de persones adreçat a una o diverses persones amb el propòsit o l'efecte d'atemptar contra la seva dignitat, especialment quan es crea un entorn intimidatori, hostil, degradant, humiliant o ofensiu.
Classificasions de l'assetjament | ||
---|---|---|
Cal que hi hagi una pauta d'insistència i repetició de les accions o conductes ofensives perquè es classifiquin com a assetjament. No obstant això, alguns comportaments aïllats o infreqüents poden ser prou greus per qualificar-los com a assetjament sexual. |
||
Assetjament sexual |
Es refereix a la conducta verbal, no verbal o física de caràcter sexual no desitjada i que atempta contra la dignitat de la persona i li crea un entorn intimidant, hostil, degradant, ofensiu o molest, o que produeixi aquest efecte. |
Fer comentaris sexuals obscens, fer bromes sexualitzades, fer xantatge sexual o pressionar algú per mantenir-hi relacions sexuals, amenaçar de difondre imatges de contingut sexual, difamar o difondre rumors sobre la vida sexual d’una persona, fer tocaments o tenir contacte físic intencionat i no sol·licitat, etc. |
Assetjament per raó de sexe | Es refereix a la conducta verbal o física no desitjada i que atempta contra la dignitat de la persona i li crea un entorn intimidant, hostil, degradant, ofensiu o molest, si aquesta conducta està motivada o basada en el sexe o gènere de la persona assetjada. | Fer comentaris de menyspreu cap a les dones pel fet de ser dona, comentaris o acudits sexistes o sexualitzats, preguntes en referència a la maternitat, tenir una actitud o fer comentaris paternalistes o condescendents, fer comentaris sobre l’aparença física o la manera de vestir d'una dona, menysprear les capacitats de les dones, objectivitzar o sexualitzar una persona, etc. |
Assetjament per raó d'orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere | Qualsevol comportament basat en l'orientació sexual, la identitat de gènere o l'expressió de gènere d'una persona que tingui la finalitat o provoqui l'efecte d'atemptar contra la seva dignitat o la seva integritat física o psíquica, o de crear-li un entorn intimidador, hostil, degradant, humiliant, ofensiu o molest. | Fer comentaris, bromes i/o acudits LGTBIfòbics, ridiculitzar o menystenir un noi pel fet de ser gai, fer comentaris lascius a una dona pel fet de ser lesbiana, fer agressions físiques homofòbiques, usar l'orientació sexual com un insult, fer comentaris de rebuig o bromes sobre la identitat o l'expressió de gènere d'una persona, fer servir maneres despectives d'adreçar-se a la persona, emetre insults transfòbics, revelar la identitat de gènere d'una persona etc. |
Tipologies d'assetjament | |
---|---|
|
|
Assetjament horitzontal |
Les diferents formes d'assetjament que es poden produir entre companyes i/o companys. |
Assetjament vertical |
Quan es produeix entre comandament i persones subordinades, professorat i estudiantat, és a dir, entre persones en posicions de poder diferents. |
Assetjament d'intercanvi quid pro quo |
Forma d'assetjament sexual de caràcter vertical, en què la persona assetjadora amenaça (o dona a entendre) la persona assetjada que si no se sotmet als requeriments sexuals perdrà beneficis, oportunitats o condicions a la feina o en la carrera (quan es dona entre professorat i estudiantat).
Aquesta forma de xantatge sexual implica un abús d'autoritat i deixa la víctima en una posició en la qual, si s'oposa a allò que l'agressor demana, s'exposa que se li negui l'accés a l'ocupació, la formació, la promoció, l'augment de salari, l'aprovat o qualsevol altra decisió sobre la feina o la carrera acadèmica. |
Assetjament ambiental |
Conjunt de comportaments que creen un ambient intimidatori, hostil i ofensiu. Pot no ser intencionat, es pot donar entre iguals i és freqüent i perllongat.
Pot estar compost d’elements més lleus (bromes i comentaris) que es donen de manera continuada en el temps i, per tant, requereix que les accions siguin insistents i repetides perquè es consideri assetjament, però també es pot considerar assetjament ambiental una única acció segons la gravetat del comportament. |
Assetjament d'intercanvi |
Existeix una asimetria de poder entre el subjecte actiu i passiu, i es pot donar com un incident aïllat, segons la severitat. |
Discriminacions LGBTIfòbiques
Ens referim a una situació de discriminació a qualsevol distinció, restricció, exclusió i/o preferència ,basada en motius de raça, cultura, nacionalitat, origen ètnic, religió, orientació sexual, identitat de gènere o altres característiques que no siguin rellevants per al tema en qüestió.
Tipologies de discriminacions | ||
---|---|---|
|
||
Discriminació directa |
Fa referència a quan una persona és, ha estat o podria ser tractada de manera menys favorable que una altra en situació anàloga per algun dels motius esmentats. |
Exemple: una persona és exclosa pels companys o companyes de classe en el moment de fer grups de treball pel fet de ser trans. |
Discriminació indirecta |
Fa referència a les situacions en què una disposició, criteri o pràctica aparentment neutra situa les persones en un desavantatge particular respecte d’altres persones, llevat que aquesta disposició, criteri o pràctica pugui justificar-se objectivament amb una finalitat legítima i llevat que els mitjans per aconseguir aquesta finalitat siguin adequats i necessaris. |
Exemple: el fet de que els lavabos no siguin unisex a la facultat. Aquest fet provoca que les persones trans hagin d'escollir el lavabo i s'hagin d'exposar a la comunitat universitària. |
Discriminació per error | Situació en què una persona o un grup de persones són objecte de discriminació com a conseqüència d'una apreciació errònia. | Exemple: una noia heterosexual rep un insult LGTBIfòbic al campus universitari per manifestar mostres d'afecte a una altra noia. |
Discriminació per associació |
Situació en què una persona és objecte de discriminació com a conseqüència de la seva relació amb una persona d’un dels grups vulnerables a patir discriminació. |
Exemple: una professional heterosexual de la Unitat d'Igualtat rep amenaces i insults per correu electrònic després de fer un acte pel dia de l'alliberament LGTBI. |
Discriminació múltiple | Situació en què una persona, pel fet de pertànyer a diversos grups que també són objecte de discriminació, pateix formes agreujades i específiques de discriminació. |
Exemple: una estudiant lesbiana que ha rebut discriminació pel fet de ser dona,i lesbiana i pel fet de ser una dona migrada. |
Altres formes de L'GBTIfòbia | ||
---|---|---|
|
||
Invisibilització realitat LGTB+ |
Negar l'existència de la diversitat afectiva sexual i de gènere a través d'actes, comportaments, accions i/o polítiques. |
Exemple: a les xarxes socials/web d'una facultat no es fan servir imatges que visibilitzin la diversitat afectiva sexual i de gènere. |
Represàlia discriminatòria | Tracte advers o efecte negatiu que es produeix contra una persona com a conseqüència de la presentació d'una queixa destinada a evitar, disminuir o denunciar la discriminació. |
Exemple: una persona és expulsada d'un grup de treball per denunciar els comentaris LGBTIfòbics d'un o una component del grup. |
Victimització secundària | Victimització que apareix com a conseqüència directa o indirecta dels dèficits de les intervencions dutes a terme pels organismes responsables. |
Exemple: una persona LGTB+ denuncia una situació de discriminació i la persona responsable de gestionar la denúncia no la creu i, per tant, no activa els protocols corresponents. |
Discurs d'odi | Foment i/o promoció de l'odi, la humiliació el menyspreu d'una persona o grup de persones, així com l'assetjament, descrèdit, difusió d'estereotips negatius, estigmatització o amenaça pel que fa a aquesta persona o grup de persones i la justificació d'aquestes manifestacions per raons d'origen, edat, religió, sexe, gènere, orientació sexual i altres característiques o condicions personals. | Exemple: al tauler d'anuncis de la facultat hi ha uns cartells amb continguts transfòbics que atempten contra la llibertat de les persones trans |
Materials elaborats en col·laboració amb l'Associació Conexus.
Comparteix: