Conceptes

Persones amb una identitat de gènere diferent del gènere assignat en néixer. Inclou persones transsexuals, que són aquelles que modifiquen el propi cos mitjançant canvis quirúrgics, hormonals,... per adequar-se a la imatge corporal establerta socialment en funció del gènere sentit, i persones transgèneres, que són aquelles que tenen una identitat de gènere diferent a l'assignada en néixer sense haver de modificar el cos.

Intersexual o diversitats del desenvolupament sexual (DDS)

Persones que presenten una combinació intermèdia de trets físics que s'atribueixen a homes i dones, com ara una combinació poc freqüent de cromosomes, variabilitat genètica o gonadal, o diferències sexuals congènites.

Característiques sexuals primàries i secundàries del cos (genitals externs, genitals interns, gònades, cromosomes, càrrega hormonal, ...)

És la categoria amb la qual anomenem allò que resulta dels trets biològics que es fan servir tradicionalment per classificar els cossos en home i dona de manera binària.

Aquesta classificació ha permès justificar la desigualtat entre homes i dones, i ha invisibilitzat tots els cossos que no encaixen en aquesta lògica sexual binària, com les persones intersexuals o persones amb un desenvolupament sexual divers.

Construcció sociocultural que assigna uns rols, unes aptituds, unes capacitats, uns trets de personalitat i unes responsabilitats socials diferents als homes i a les dones, i que es construeix sobre base del sexe biològic.

Les persones, a títol individual, tenen una identitat de gènere concreta, que coincideix amb el sexe fruit de la classificació binària, home o dona, assignat en néixer (persones cis) o que no ho coincideix (persones trans).

La identitat de gènere fa referència a l'experiència interna i individual d'una persona en relació amb el gènere. Aquest concepte comprèn la percepció personal del cos i altres expressions de gènere (Coll-Planas i Herrero, 2016). Tot i que en l'imaginari cultural existeix la idea que les persones han de ser cis, és a dir, les femelles s'han d'identificar com a dones i els mascles com a homes, aquesta experiència interna i individual pot coincidir o no amb el sexe assignat en el moment de néixer.

Les persones trans evidencien que el gènere assignat en néixer no sempre correspon amb la identitat sentida; per tant, les formes d'identificació de gènere poden variar i no es limiten al binomi dona-home, ja que hi ha persones que senten que no encaixen en aquestes categories.

És la manera com una persona es presenta cap a l’exterior a través dels comportaments, la vestimenta, els rols, les aficions i/o la gestualitat.

Tradicionalment, aquestes expressions i/o comportaments han estat associats a un gènere concret, ja que en la nostra societat existeix una clara divisió entre els comportaments associats a la masculinitat i els associats a la feminitat. Cal tenir en compte que aquesta expressió de gènere no sempre es correspon amb l'assignada socialment.

Només és determinada per la capacitat d'atracció emocional, afectiva i sexual de les persones envers persones d'un altre gènere (heterosexuals) o del mateix gènere (gais, lesbianes) o de més d'un gènere (bisexuals), així com per les relacions íntimes i sexuals que hi estableixen.

En la nostra societat, marcada per la dicotomia, s'ha propagat la idea que només existeixen dues orientació sexuals i que aquestes són excloents, l'heterosexualitat i l’homosexualitat.

L'heterosexualitat —que ha estat la sexualitat privilegiada— fa referència al desig eròtic cap a persones del sexe contrari i l'homosexualitat fa referència al desig eròtic cap a persones considerades del mateix sexe.

Com que la paraula homosexual, des que va aparèixer a finals del segle XIX, s'ha anat associant a teories psicològiques i mèdiques, se n'ha anat transformant el significat fins a adoptar connotacions negatives.

L’heterosexualitat, doncs, s’ha convertit en la sexualitat normativa i en l’única forma “normal” tant de relacionar-se afectivament i sexualment, com d’organitzar-se socialment. Per tant, la paraula homosexual fa referència a tot allò que s’allunya de l’heterosexualitat, entenent aquesta com la norma que aporta un significat negatiu a la categoria homosexual. Com que l’heterosexualitat és obligatòria, l’homosexualitat es converteix en tot allò que és vulnerable i que està situat en una posició d’alteritat respecte a l’heterosexualitat (Wittig, 1980).Només ve determinada per la capacitat d'atracció emocional, afectiva i sexual de les persones envers persones d'un altre gènere (heterosexuals) o del mateix gènere (gais, lesbianes) o de més d'un gènere (bisexuals), així com per les relacions íntimes i sexuals que hi estableixen.

A la nostra societat, marcada per la dicotomia, s'ha propagat la idea de que només existeixen dues orientació sexuals i que aquestes són excloents, l'heterosexualitat i la homosexualitat.

L'heterosexualitat -que ha estat la sexualitat privilegiada- fa referència al desig eròtic cap a persones del sexe contrari, i l'homosexualitat fa referència al desig eròtic cap a persones considerades del mateix sexe.

Degut a que la paraula homosexual des de la seva aparició a finals del segle XIX s'ha anat associant a teories psicològiques i mèdiques, s'ha anat transformant el seu significat fins a adoptar connotacions negatives.