Violències masclistes
30/06/2020
Definim violència masclista com la violència que s'exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d'un sistema de relacions de poder dels homes sobres les dones i que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, tinguin com a resultat un dany o un patiment físic, sexual o psicològic, tant si es produeixen en l'àmbit públic com en el privat.
La violència masclista es pot donar:
- dins de la parella,
- en l'àmbit familiar,
- en l'àmbit laboral i
- en el context comunitari.
Pren diferents formes: comentaris sexistes, insults i humiliacions, control de la parella, agressions físiques i verbals, violacions, pressions per mantenir relacions sexuals, etc.
Els homes que exerceixen violència masclista (de tots els nivells socials i educatius) són homes "normals", la gran majoria dels quals no tenen cap psicopatologia ni malaltia mental.
Consum d'alcohol o altres substàncies: no hi ha cap relació causal entre el consum i la violència selectiva (no utilitzada en altres contextos o persones).
En el territori català, prop de 36.000 dones l’any són víctimes d’intents de violació, tocaments amb violència, agressions físiques violentes o amenaces greus.
1 de cada 4 dones residents a Catalunya ha estat objecte d’alguna agressió masclista greu o molt greu
La violència masclista no és un problema petit. És un problema social i, com a tal, afecta tothom. Cal remarcar que aquestes formes de violència més greus i més visibles estan sostingudes per altres formes menys visibles o menys explícites de violència.
Són les conductes subtils i invisibles les que permeten normalitzar situacions de violència que a vegades costen d’identificar per part de qui les pateix però també per part de l’agressor i del seu entorn. Sense aquest context, l’escalada de violència necessària per arribar a situacions greus com un assassinat, una violació o una agressió física seria pràcticament impossible.
Violències masclistes a la Universitat
Dins la Universitat, les relacions de poder, el masclisme i l’LGTBIfòbia es manifesten de diferents maneres i generen diferents situacions de desigualtat, d’abús o de violència, bé sigui perquè aquestes situacions tenen lloc dins de la mateixa universitat o perquè les persones que en formen part les pateixen o les han patit en un altre context
El màxim risc de patir violència s’assoleix entre els 20 i els 24 anys, tot i que aquest risc comença a partir dels 15 anys. La majoria d'estudiants de grau universitari tenen entre 18 i 24 anys.
Si ens centrem en l'àmbit universitari, els estudis ens indiquen que la prevalença de la violència masclista entre estudiants universitàries a Catalunya és al voltant del 15 %.
En el context espanyol, sabem que 1 de cada 5 universitàries ha patit control o aïllament per part de la seva parella (una forma de violència masclista terriblement normalitzada).
1 de cada 10 universitàries s’ha sentit obligada, assetjada o insultada sexualment. La freqüència amb què la violència masclista afecta les noies i dones universitàries és suficient per alarmar-se.
Marc Normatiu
Llei catalana 5/2008, de 24 d'abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista
Materials elaborats en col·laboració amb l'Associació Conexus.
Comparteix: