Assetjament
L’assetjament pot consistir en qualsevol comportament físic, verbal o no verbal no consentit que té una persona o un grup de persones adreçat a una o diverses persones amb el propòsit o l’efecte d’atemptar contra la seva dignitat, especialment quan es crea un entorn intimidatori, hostil, degradant, humiliant o ofensiu.
Classificacions de l'assetjament | ||
|---|---|---|
|
És necessari que hi hagi una pauta d'insistència i repetició de les accions o conductes ofensives perquè es classifiquin com a assetjament. No obstant això, alguns comportaments aïllats o infreqüents poden ser prou greus per qualificar-los com a assetjament sexual. |
||
| Assetjament sexual |
Es refereix a la conducta verbal, no verbal o física de caràcter sexual no desitjada i que atempta contra la dignitat de la persona i li crea un entorn intimidatori, hostil, degradant, ofensiu o molest, o que produeixi aquest efecte. |
Fer comentaris sexuals obscens, fer bromes sexualitzades, fer xantatge sexual o pressionar algú per mantenir relacions sexuals, amenaçar de difondre imatges de contingut sexual, difamar o difondre rumors sobre la vida sexual d’una persona, fer tocaments o tenir contacte físic intencionat i no sol·licitat, etc. |
| Assetjament per raó de sexe | Es refereix a la conducta verbal o física no desitjada i que atempta contra la dignitat de la persona i li crea un entorn intimidatori, hostil, degradant, ofensiu o molest, si aquesta conducta està motivada o basada en el sexe o gènere de la persona assetjada. | Fer comentaris de menyspreu cap a les dones pel fet de ser dona, fer comentaris o acudits sexistes o sexualitzats, fer preguntes amb referència a la maternitat, tenir actituds o fer comentaris paternalistes o condescendents, fer comentaris sobre l’aparença física o la manera de vestir d'una dona, menysprear les capacitats de les dones, objectivitzar o sexualitzar una persona, etc. |
| Assetjament per raó d'orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere | Qualsevol comportament basat en l'orientació sexual, la identitat de gènere o l'expressió de gènere d'una persona que tingui la finalitat o provoqui l'efecte d'atemptar contra la seva dignitat o la seva integritat física o psíquica, o de crear-li un entorn intimidatori, hostil, degradant, humiliant, ofensiu o molest. | Fer comentaris, bromes o acudits LGTBIfòbics, ridiculitzar o menystenir un noi pel fet de ser gai, fer comentaris lascius a una dona pel fet de ser lesbiana, fer agressions físiques homofòbiques, utilitzar l'orientació sexual com un insult, fer comentaris de rebuig o bromes sobre la identitat o l'expressió de gènere d'una persona, fer servir maneres despectives d'adreçar-se a la persona, dir insults transfòbics, etc. |
Tipologies d'assetjament | |
|---|---|
| Assetjament horitzontal |
Les diferents formes d'assetjament es poden produir entre companys i/o companyes, i en tal cas l'anomenem assetjament horitzontal. |
| Assetjament vertical |
Quan es produeix entre comandament i persones subordinades, professorat i estudiantat, és a dir, amb persones que tenen una posició de poder diferent. L'assetjament vertical pot ser ascendent o descendent. |
| Assetjament d'intercanvi quid pro quo | Forma d'assetjament sexual de caràcter vertical en què la persona assetjadora amenaça (o dona a entendre) la persona assetjada que si no se sotmet als seus requeriments sexuals perdrà beneficis, oportunitats o condicions a la feina o en la carrera (quan es dona entre professorat i estudiantat). |
| Assetjament ambiental | Conjunt de comportaments que creen un ambient intimidatori, hostil i ofensiu. Comentaris de naturalesa sexual, bromes (normalment requereix la insistència i la repetició de les accions, en funció de la gravetat del comportament). |
Qui sol patir assetjament?
L’assetjament és una conducta que està estretament vinculada a les desigualtats estructurals de la nostra societat (masclisme, classisme, xenofòbia, racisme, LGTBIfòbia, etc.) i, per tant, a les dinàmiques i relacions de poder que hi trobem.
Tot i que l’assetjament pot donar-se en qualsevol àmbit o professió i en qualsevol grup d’edat, els estudis que s’han fet demostren clarament que la gran majoria de les persones que pateixen assetjament són dones i que en quasi tots els casos els assetjadors solen ser homes.
És evident que el sistema sexe-gènere hi té molt a veure, però no és l'únic eix d’opressió que hi té efectes. Entre les dones, les que estan en una situació de més vulnerabilitat són:
-
Dones joves.
-
Dones soles amb responsabilitats familiars (mares solteres, viudes, separades i divorciades).
-
Dones que accedeixen a sectors professionals o categories tradicionalment masculines (en les quals les dones tenen poca presència).
-
Dones lesbianes i bisexuals.
-
Dones amb discapacitat.
-
Dones migrants i/o que pertanyen a minories ètniques.
-
Dones en condicions laborals precàries (subcontractades, eventuals i/ temporals).
Què fem a la Universitat?
La Universitat ha elaborat uns protocols de prevenció i actuació contra l'assetjament sexual i/o per raó de sexe, orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere. Els coneixes?
Marc Normatiu
- Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva entre dones i homes
- Llei catalana 5/2008, de 24 d'abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista
- Llei 11/2014, de 10 d'octubre, per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per eradicar l'homofòbia i la transfòbia
Materials elaborats en col·laboració amb l'Associació Conexus.