Comparteix:

Què podem fer quan arriba una persona que ha assetjat o que ha exercit violència

Revisem estereotips

D'entrada, igual que fem amb les víctimes, cal tenir en compte que normalment tenim certes idees preconcebudes sobre com són els homes que assetgen, agredeixen o exerceixen violència. I sovint la realitat s'allunya d'allò que solem pensar.

Si hi ha una cosa en què aquests nois o aquests homes destaquen és que són profundament normals. Alguns dels mites que solem tenir són els següents:

Alguns dels mites que solem tenir són els següents:
"Els homes agressors estan malalts, tenen trastorns mentals"	La gran majoria d'homes que exerceixen violència no tenen cap diagnòstic de trastorns mentals (o ho fan amb la mateixa prevalença que la població general). De vegades sí que podem trobar diagnòstics d'ansietat, depressió o fins i tot algun trastorn de personalitat, però fins i tot en aquests casos cal entendre aquestes problemàtiques com a factors concomitants: no són ni l'origen ni la causa de la violència. Aquest tipus de mite va en la direcció de desresponsabilitzar els agressors dels seus actes, justificar-los i presentar-los com si fossin víctimes.
"Els homes utilitzen la violència a causa de la ingesta d'alcohol i altres substàncies"	En alguns casos podem trobar-nos amb homes que tinguin les dues problemàtiques, que exerceixen violència i que consumeixen substàncies. No obstant això, la interrelació és més complexa que una causalitat i, sobretot, no es dona en tots els casos. Hi ha molts homes que exerceixen violència i que no tenen problemes de consum; així com hi ha molts homes que consumeixen substàncies i que no exerceixen cap violència contra les seves parelles. Novament, aquest mite va en la direcció de desresponsabilitzar l'agressor de la violència exercida i de culpar-ne un element extern (com és l'alcohol).
"Els homes agressors fan servir la violència perquè de nens van ser maltractats o van ser testimonis de violència masclista a casa seva"	Tot i que sabem que haver sofert o presenciat violència durant la infantesa és un factor de risc per acabar exercint-la, adoptar aquesta explicació com a única és reduccionista. És un mite que pretén oferir una idea simplificadora i tranquil·litzadora. Identificar l'origen de la violència en una experiència traumàtica torna a desresponsabilitzar l'agressor de la violència que exerceix. A més a més, no és res que es compleixi en tots els casos; per tant, donar per bona aquesta idea fa que perdem perspectiva i que no puguem reconèixer els homes que no han tingut aquest tipus d'experiències durant la infantesa com a agressors. Una altra vegada, no hi ha una explicació causal, directa i senzilla, ja que la violència masclista és un problema complex i multicausal.

Així doncs, cal tenir en compte que en la majoria de casos, els homes agressors no són persones que utilitzin la violència de manera generalitzada (és a dir, només ho fan cap a la parella, quan estan sols, a casa, etc.), sinó que es tracta d’una violència selectiva i conscient. No solen tenir problemes de salut mental, poden o no tenir problemes de consum se substàncies, i poden o no haver viscut violència durant la infantesa.

El que sí que sabem és que són homes que solen estar del tot adaptats a l’entorn i que no necessàriament criden l’atenció pel fet de ser violents o agressius en la resta d’aspectes de la seva vida. Què vol dir això?

Un noi pot ser un excel·lent estudiant i alhora agredir sexualment una companya.
Un professor pot haver tingut una carrera brillant i alhora discriminar les dones.
Un home pot mostrar-se sensible o tímid quan està en grup i alhora pot exercir violència cap a la seva parella.
Un company de feina pot portar-se meravellosament bé amb nosaltres però assetjar sexualment una companya.

Cal tenir-ho en compte, perquè pot ser que ens arribin nois que no s'assemblen a allò que esperem d’entrada. És important recordar-ho, però també cal recordar que cap dels altres aspectes de la seva vida minimitzen la violència exercida.

Què hem de fer? Indicacions per a la intervenció

Primer cal informar-lo que les actituds o comportaments que ha tingut van en contra de les normes de la universitat i que (si és així) poden significar l’activació del protocol o la posada en marxa de diferents mesures cautelars. Seguidament, l’escoltarem per veure quin nivell de reconeixement té dels fets o de la violència exercida i com s’explica i ens explica allò que ha passat. Recollirem el que ens diu, tot intentant que es responsabilitzi de les seves accions i de la situació.

Així mateix, en tot el procés cal tenir presents els drets de la persona que ha estat acusada de l’assetjament:

Rebre un tracte just.
Estar informat de la queixa/denúncia.
Rebre una còpia de la comunicació escrita feta per la persona que inicia el procediment. Si cal, s’haurà de preservar la identitat de la persona que denuncia.
Fer-se acompanyar per algú de la seva confiança al llarg de tot el procés.
Ser escoltat i proposar proves, si n’hi ha.
Rebre informació de l’evolució de l’anàlisi del cas.

Materials elaborats en col·laboració amb l'Associació Conexus.