Escena 6
Noia en una estada de pràctiques.
Des que la Lucía va començar la seva estada de pràctiques fa dues setmanes ha estat molt nerviosa, perquè la plaça que li han assignat és en una molt bona empresa i, per tant, és molt important per a ella fer-ho tot tan bé com pugui.
El seu tutor de pràctiques, l’Arnau, ho deu haver notat, ja que li ha dit diverses vegades que no estigui tensa, que tot i que la imatge de l’empresa és d’alta serietat i notorietat, el tracte que hi ha dins entre professionals és molt distès i molt proper, que s’ha de deixar anar una mica.
A la Lucía d’entrada no li havia xocat aquest tipus de comentaris, però ahir se li va fer una mica més estrany quan ell va insistir en aquest tema tot dient-li:
- Arnau: Sent una noia tan jove i guapa no hauries ni de preocupar-te, no tens per què intentar aparentar.
En veure la cara de dubte de la Lucía, va continuar: —"En lloc de vestir-te com una estirada, estaria bé que anessis una mica més desenfadada, que no fa falta que semblis una senyora de 50 anys. Per què no et poses faldilla? És una pena que no aprofitis aquestes cames."
La Lucía estava ben sorpresa i tenia dubtes de si era normal que el seu tutor de pràctiques li digués res així, el qual, a més, tenia un munt d'anys més que ella. No obstant això, també va sentir una mena de vergonya: sí que s'havia esforçat molt a tenir una aparença de dona professional, que potser no encaixava del tot amb el que s'esperava d'ella.
El dia següent, escollir com s’anava a vestir es va convertir en un problema.
Li va agafar molta angoixa: ho deia seriosament, allò, l’Arnau? O era sols una broma? Si tornava a anar arreglada, la miraria malament? Volia evitar més comentaris o que semblés que no en feia cas… Per què hi havia de rumiar tant?
Finalment, va decidir posar-se una faldilla i una brusa bastant normals.
Quan va entrar a l’oficina, l’Arnau la va mirar de dalt a baix, va fer una pausa especialment llarga en les seves cames i després va somriure.
La Lucía es va sentir molt i molt incòmoda, i òbviament no li va tornar el somriure. De fet, va anar molt de pressa a seure a la taula on treballava, avergonyida, i va intentar evitar la mirada de l’Arnau i de la resta de companys. No obstant això, l’esforç li va servir de ben poc, ja que l’Arnau es va passar el dia acostant-s’hi més del que era necessari i a ella li va fer l’efecte que buscava excuses per parlar-hi, mirant-la de dalt a baix tota l’estona.
En sortir de l’edifici, la Lucía estava tan aclaparada per la situació que es va posar a plorar de camí cap a casa.
Què està passant?
Assetjament sexual. Primer, no és apropiat fer comentaris cap a una companya sobre la roba que hauria o no de portar, ni sobre l’actitud més seriosa o més desenfadada que hauria de tenir, i encara ho és menys si qui fa aquests comentaris està en una posició de poder tan clara com ho està l’Arnau respecte a la Lucía.
A més a més, els comentaris sobre el cos d’ella (fent referència a les seves cames) i les mirades lascives i insistents són conductes clarament tipificades com a assetjament. Fan que ella se senti intimidada, insegura i molesta, i li generen sentiments de vergonya, d’angoixa i possiblement de por.
El relat de la situació, a més a més, ens ensenya com aquest assetjament sembla que augmenta a mesura que passen els dies. Segurament, l’Arnau tendirà a augmentar la intensitat d’aquest assetjament si veu que el que ha fet fins ara queda impune.
Els agressors confien en el fet que, per la posició de poder i per la pressió ambiental, les víctimes mantindran el silenci.
Què fem a la Universitat?
Davant d'una situació com aquesta, s'hauria d'activar el protocol contra l'assetjament sexual de la UPC. La Lucía pot posar-se en contacte amb la persona referent (responsable d'igualtat) del seu centre docent.
Tot i que aquesta situació no tingui lloc a dins del centre, el protocol s'activaria igualment, ja que inclou totes les persones que es relacionen d'una manera o una altra amb la Universitat. Cap estudiant n'hauria de sentir-se intimidada o assetjada en el seu context de pràctiques.
Materials elaborats en col·laboració amb l'Associació Conexus.
Comparteix: